Mar Benegas i Jesús Ge, coordinadors de Jaleo, les IV Jornades d’animació a la lectura, l’escriptura i l’observació de Valencia.

Mar Benegas (València, 1975) és una escriptora i poeta, especialitzada en literatura infantil, que viatja amunt i avall per a participar en totes les iniciatives vinculades a l’educació, la poesia i la promoció de la lectura. Jesús Ge (Madrid, 1972) és mestre i poeta i va arribar a València ara fa més de vint anys per a treballar en l’Escola de Renovació Pedagògica Gençana, on hi va participar també en projectes d’animació a la lectura i de teatre. Tots dos són també els gestors d’El sitio de las Palabras, una plataforma de formació a distància i coordinen, alhora, Jaleo, les Jornades d’Animació a la Lectura, l’Escriptura i l’Observació que es celebren a València del 17 al 20 de juliol.

Mar Benegas i Jesús Ge 2.jpg

¿Quan naixen aquestes Jornades d’Animació a la Lectura, l’Escriptura i l’Observació?

M.B.: El primer Jaleo, quan encara no s’anomenava així, va sorgir el 2010 i es va celebrar a la Residència Plural d’estudiants de l’avinguda Maria Cristina de València amb l’ajuda de Berta Chulvi. Van assistir quinze persones i, curiosament, moltes venien de Sevilla, Madrid així com d’altres parts de l’Estat Espanyol, un fet que em va envalentir a l’hora de tornar a organitzar-les. La segona edició, que ja es va conéixer amb el nom de Jaleo, va comptar amb la presència, per exemple, d’Arianna Squilloni, editora d’A Buen Paso i d’Anna G. Lartitegui, professora, il·lustradora i investigadora en Literatura Infantil.

¿És a partir d’aleshores quan Jaleo comença a rebre més suport?

M.B.: Sí, efectivament, després de la bona experiència amb aquestes dues primeres edicions en la residència d’estudiants, vaig presentar un projecte a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, UIMP, que es va mostrar molt interessada i predisposada. Així, vam començar a col·laborar junts i, seguidament, la Conselleria d’Educació, Cultura, Investigació i Esport, també s’hi va afegir.

J. G.: Era el 2016 i Jaleo es va celebrar al Palau Pineda. Van assistir cent persones, amb una inscripció en la qual les places s’esgotaren rapidíssimament. A més, vam aconseguir que vingueren, entre d’altres, Federico Martín, Doctor en Literatura Infantil, Ramón Besora, editor d’Aura i Miguel Calatayud, il·lustrador valencià que, a més, va cedir una il·lustració per al cartell. Com que hi va haver tanta demanda, l’any següent vam valorar la possibilitat de buscar un altre espai amb una capacitat molt més gran per a poder acollir tothom qui s’hi havia interessat.

¿La decisió de buscar un altre lloc és només per a poder acollir més gent?

M.B.: No, no del tot, a mi em venia molt de gust començar a fer tallers, ja que en les primeres edicions sols vam programar conferències magistrals.

J.G.: El projecte creixia i ens semblava molt necessari oferir una formació pràctica complementària a la teòrica. Vam buscar més espais al mateix Palau Pineda per a fer tallers i xarrades, vam tantejar altres entitats, com ara la Fundació Bancaixa, però, finalment, l’any passat, amb el suport de Begonya Pozo, Jaleo aterrava per primera vegada a la Facultat de Filologia, Traducció i Interpretació. Des d’aleshores, la universitat és una col·laboradora més en l’organització de les jornades.

¿Quin és l’objectiu de Jaleo?, ¿és un curs de formació sols per a mestres i professors?

M.B.: Jaleo té un objectiu fonamental: acabar amb el pessimisme, desterrar la idea que sense recursos no es pot treballar. Volem ser un espai obert on descobrir propostes vives, com ara el projecte «Leer juntos» de les biblioteques escolars d’Aragó. Trobar-nos per a parlar de llibres i compartir experiències és una bona manera de socialitzar la lectura i d’aprendre a generar ambients de reflexió i d’estimulació del pensament crític i creatiu a l’escola i a la biblioteca. Potser no aconseguirem fer lectors a tots els infants però, almenys, hem d’intentar crear el clima adequat per a fer-los pensar per si mateixos.

J.G.: Sí, així és. Jaleo són, d’una banda, unes jornades on endinsar-se en el discurs de grans pensadors, grans teòrics, per a formar-nos en un graó de reflexió alt, i d’altra, perquè no siga una cosa molt etèria, ni llunyana, una oportunitat on conéixer tot un seguit de propostes pràctiques de gent que està fent coses molt concretes relacionades amb la lectura tant en l’escola, com en la biblioteca, des de l’art, etc., per a contrastar savieses i valorar quins són els camins més encertats. El perfil dels assistents s’amplia, per tant, ja que el públic prové de l’educació, sí, però també venen bibliotecaris, escriptors, etc. Tothom interessat amb la lectura hi és benvingut.

Mar Benegas i Jesús Ge 1.jpg

Kêvta Pacovská va obrir les jornades del 2017 i enguany Jutta Bauer fa la primera intervenció del dimecres i un taller, ¿quins són els criteris alhora de portar a València gent tan potent des del punt de vista de la il·lustració?

M.B.: És normal que, per a tu, que hi estàs interessada en la matèria, siga Jutta Bauer l’estrella del programa, com Suzanne Lebeau ho és per a qui ho està en el teatre i Yolanda Reyes per a qui treballa la literatura en la infància. Totes tres són personalitats internacionals, procedents d’Alemanya, Canadà i Colòmbia que responen a un criteri molt senzill: portar als millors, sempre que això es puga, és clar, i sense desmeréixer la resta de ponents del programa, que són també meravellosos.

J.G.: Tenim un índex de gent que volem que vinga, que ens hem trobat en les nostres lectures i ens semblen interessants, que els hem sentit parlar en algun moment, que tenen alguna cosa a dir, aleshores quan ens plantegem ¿qui ha de vindre a parlar de teatre?, només hem de recuperar la llista. De vegades, hi ha a qui hem tantejat però finalment no pot ser, com ara, Quentin Blake, perquè és molt gran, ¡tot i que Kêvta tenia 90 anys!

La poesia és una disciplina que en el programa ocupa un lloc important però crida especialment l’atenció la Jam infantil de poesia, ¿podeu explicar en què consisteix aquesta activitat?

J.G.: Tots dos som poetes i hem passat per moltes jams de poesia. Una jam ben entesa és aquella que permet compartir els textos que un escriu amb altres poetes o amb un públic més profà, amb qui de fet resulta molt més enriquidor. El que plantegem ací és una jam únicament de poesia infantil, amb xiquets que van dels tres als dèsset anys. És una experiència única, que nosaltres sapiem, que funciona molt bé. L’any passat, per exemple, van participar trenta-cinc xiquets, amb un gran èxit de públic. Cal dir que aquesta activitat la coordina la llibreria Leolo.

M.B.: Sí, hi ha qui repeteix, com ara León, un xiquet del col·legi Cervantes que ja m’ha avisat que ja té preparats els poemes per a enguany. És un moment molt especial a les jornades. L’any passat una xiqueta de tretze anys va intentar llegir un poema d’Elvira Sastre, però es va posar molt nerviosa i no va poder. Amb tot, quan vam acabar, es va envalentir i va llegir finalment una poesia escrita per ella mateixa. ¡Els assistents es van emocionar tant que van plorar i tot! És açò el que més em commou, que comencen a acudir adolescents, als quals costa molt arribar. Va ser un moment màgic, allà fora, en les escalinates de la facultat. Enguany volem demanar fer-ho en l’avinguda de Blasco Ibáñez, a veure si hi ha sort.

¿Per què Jaleo s’ha de fer a València?

M.B.: Era un de les mancances de la ciutat, una de les coses que trobava a faltar. M’agrada ressaltar que no són unes jornades academicistes, com poden ser per exemple altres iniciatives que sorgeixen de la universitat. Aquesta és una proposta molt més oberta amb la qual intentem arribar a molta gent, per això enguany oferim places gratuïtes per a mestres i bibliotecaris. I no oblidem que ve molta gent de fora, posem València en el mapa des d’un altre punt de vista, ha vingut gent de París, d’Argentina i això és molt satisfactori. A poc a poc tractem d’omplir un buit de coneixement i respondre a les demandes que rebem, per això estem preparant per primera vegada el Jaleo d’hivern, un seminari de formació continua gratuït que es farà completament en valencià.

¿Per què hem de llegir poesia?

J.G.: Perquè és una manera d’imaginar altres mons, de trobar connexions noves entre allò que ja coneixem, de pensar d’una altra manera.

M.B.: Perquè és una llum enmig de la foscor que ens situa en l’espai del desig i de la possibilitat.

Finalment, ¿per què hem d’anar a Jaleo?

J.G.: Pels ponents i pels professionals del programa d’enguany, amb els quals compartirem experiències i coneixements.

M.B.: Perquè és una festa del pensament i dels llibres, una trobada que no ens podem perdre.

Jaleo2018-800x800-codi2-600x600

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Entrevistes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s