Monthly Archives: Octubre 2016

‘Quan xiula l’avi’ un any després

Va ser precisament la darrera tardor quan, una vesprada després de dinar, arribaren a casa els primers exemplars. Tot i que el mes de juny m’havia assabentat que havíem estat els guanyadors del II Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló i havia passat l’estiu capficada amb les galerades, les correccions, les tasques i els nervis previs a l’edició, no va ser fins que vaig obrir la caixa i vaig descobrir els llibres quan la il·lusió de veure aquesta història publicada per fi es materialitzava. Un any després, i ara que, a més, s’acosta Tot Sants i que els que ja no hi són, estan més presents encara, fer memòria d’aquells dies i, sobretot, evocar aquells que inspiraren el conte del xiulet és, senzillament, inevitable. Així, des de la timidesa i la modèstia, i com un homenatge a un llibre que m’ha portat tantes emocions, aquesta darrera entrada de Llibreria Il·lustrada havia de dedicar-la, necessàriament, a Quan xiula l’avi.

img_20161022_142846

He de confessar que abans d’aquest llibre mai no havia escrit cap text literari. Va ser dies després de morir l’avi quan, una nit llarga i de tristesa, no sé ben bé com, vaig començar a pensar en aquesta història i, així, pensant en ella, per fi, em vaig poder adormir. Sortosament, l’endemà, en despertar-me, la idea romania intacta en el meu cap, vaig encendre l’ordinador i vaig començar a escriure compulsivament, de fet com escric sempre que em ve una idea al cap. Amb tot, he de dir que aquest àlbum il·lustrat es mou entre casualitats alhora que s’enquadra també entre dues absències. L’avi Rafael, el protagonista de la història, va morir el 25 de juny del 2013. Dos anys després, i el mateix dia, de sobte, va sonar el mòbil. En despenjar, Mercè Climent, Miquel Àngel Giner i Ignasi Blanch, juntament amb altres membres del jurat, em comunicaven que aquest relat que vaig escriure com a teràpia per a superar el dol, havia estat l’escollit. Quina ironia que un episodi vital tan trist genere, un temps després, tanta satisfacció.

004

Certament, les il·lustracions de César Barceló van contribuir en la decisió final del jurat, unes imatges amb una llum potent i expressiva que condueixen la lectura pels diferents estats d’ànims que es relaten en la història. Com que els textos dels àlbums il·lustrats tenen un caràcter de síntesi, i Quan xiula l’avi n’és un cas, aquest tret ofereix moltes possibilitats interpretatives a la imatge. César sap aprofitar-les i, consegüentment, el text i les il·lustracions es complementen entre ells i contribueixen tots dos en la narració, l’un des de la vessant literària i l’altre des de la visual. Però, més enllà de les propietats formals i estètiques, la connexió entre les imatges i la història ha estat possible, sobretot, perquè tots dos compartim referents visuals i culturals i, per tant, hem viscut en els mateixos escenaris familiars i amb la mateixa iconografia domèstica, que tan fàcilment identifique en les il·lustracions del llibre. Tant és així que, l’àvia Amparito, qui tenia impresa una edició casolana i se la mirava i remirava constantment, exclamava cada vegada amb sorpresa com és que César, sense conéixer-la, l’havia dibuixada tan pareguda. Una llàstima perquè, finalment, la publicació va arribar tres mesos tard. És en aquest punt on es situa la segona absència a què m’he referit abans.

Tot i que Quan xiula l’avi va ser la meua medecina per superar la pèrdua del meu avi, he de reconéixer que el propòsit d’aquest llibre no era oferir-lo com una eina didàctica perquè els menuts superen l’absència dels éssers estimats sinó que el vaig escriure per contar una vivència personal que ara s’ha convertit en una història il·lustrada i amb la qual molta gent s’hi pot sentir reflectida. A partir d’això, cadascú que hi faça la seua lectura. A mi m’agrada dir que hi ha dues classes de llibres: els que s’escriuen per ensenyar alguna cosa i els que s’escriuen per contar una història i, en el meu cas, preferisc quedar-me amb aquest últim pensament.

Deixa un comentari

Filed under Àlbums Il·lustrats, Il·lustració Infantil Valenciana, Opinió

Birgitta Sif: il·lustracions islandeses

Quan algú ve i, amb un somriure il·lusionant, m’anuncia que ha comprat un àlbum il·lustrat per regalar-me’l jo, en canvi, més que alegria, el que sent és un calfred de pànic que, instantàniament, em recorre el cos de dalt a baix. I és que, he de confessar, que no sempre ho endevinen i, dissimular el desencant, no és una feina fàcil. Tot i aquesta reticència cap als llibres inesperats, però, sembla que l’actuació em deu quedar bastant versemblant perquè aquesta situació tendeix a repetir-se, com ara quan fa un mes la mare arribava del seu viatge a Islàndia i amb prudència, perquè ella em coneix bé, em donava l’àlbum que m’havia portat i, conservant aquest mateix to de cautela, m’explicava que es tractava d’una il·lustradora molt coneguda d’aquell país, que havia guanyat molts premis i tota aquesta retafila d’arguments que habitualment s’afanyen en dir-me abans que no em precipite a jutjar-lo negativament. Jo, vaig respirar dues vegades seguides, vaig controlar els nervis, el vaig mirar de reüll, sense gaire atenció i, donant-li les gràcies, vaig abandonar l’àlbum sobre la taula, desinteressadament. Fins no fa molt quan, encara no sé com ni per què, ordenant papers i llibres vaig decidir obrir-lo. I, des d’aleshores, em té deliciosament seduïda.

img_20161002_113120

Res no em feia presagiar que aquest àlbum il·lustrat em portaria tants bon records i em despertaria tan bones impressions. Freyja Dis, sem vildi bara dansa og dansa (Freyja Dis, a qui li agradava ballar i ballar) és obra de Birgitta Sif, una autora i il·lustradora natural de Reykjavík que actualment viu a Anglaterra i que va debutar en la literatura infantil amb Oliver (2012), un conte sobre un xiquet diferent a la resta que reforça la idea que tots naixem lliures i iguals i amb els nostres propis pensaments i opinions. Relacionat també una mica amb aquest argument dels infants amb caràcters especials, a Freyja Dis, la xiqueta protagonista d’aquest àlbum, li agrada molt ballar, moltíssim, però només ho fa quan està sola. Tan prompte com hi ha gent al voltant, perd de sobte l’impuls i la il·lusió de ballar. Així, darrere d’una portada que no es correspon amb la sorpresa que amaga l’interior, s’oculta una història tendra però, sobretot, un conjunt d’il·lustracions delicades que, com una evocació, em fan pensar en els dibuixos de Pilarín Bayés i Roser Capdevila, per exemple, i, per tant, en alguns dels llibres il·lustrats de la meua infantesa.

31

De fet, com les d’aquestes il·lustradores catalanes, les il·lustracions de Birgitta Sif presenten una elaboració de traç senzill i un encís especial pels petits detalls. Aquesta darrera particularitat destaca també en les figures, amables i de trets expressius, que es disposen capritxoses sobre fons bucòlics; uns paisatges que semblen estar inspirats en els contes populars escandinaus, que apareixen poblats tan per grans com per menuts juntament amb tota classe d’animals, amb una especial protagonisme dels ocells, i amb tots els quals construeix tot un seguit de relats visuals paral·lels al text. Amb una paleta on predominen els ocres i els verds oliva com a conseqüència d’aquest gust pels escenaris naturals, aquesta il·lustradora aconsegueix expressar amb una exquisida sensibilitat artística el viatge d’una xiqueta des de la timidesa de la innocència fins el despertar de l’atreviment.

2-21

Potser pel fet que les imatges dels llibres infantils que llegíem quan érem menuts resten inconscientment ocultes en la memòria, ara aquest àlbum il·lustrat provoca en mi d’una manera tan irracional aquest record infantil. Sí que és cert que les il·lustracions dels llibres per a infants tenen una importància considerable ja que, al marge de la qualitat artística, formen part de l’educació de moltes generacions. Totes aquelles primeres lectures visuals, per tant, actuen, influeixen i contribueixen en la personalitat individual de cadascú de nosaltres i, en el meu cas en concret, el pes ha estat ben gran perquè he passat de col·leccionar àlbums per divertiment a intentar fer d’aquesta dèria una dedicació professional. Així és que, benvinguts siguen els àlbums il·lustrats. I els regalats, també.

nit

Deixa un comentari

Filed under Àlbums Il·lustrats, Il·lustradors