Llegir i il·lustrar la ciutat (i les Falles)

Ara que València ja està en Falles, jo, que com cada any busque amb certa desesperació llibres il·lustrats al voltant d’aquesta temàtica, me n’adone, després de pegar-hi moltes voltes i, malauradament, no trobar-ne cap, que, potser, hauria de deixar de banda aquesta cerca i centrar-me, en aquesta ocasió, en el procés de reciclatge estètic que, sortosament, d’un temps ençà experimenta l’imaginari urbà valencià i, amb ell, la festa de les falles, és clar. Així, les falles d’enguany, mostren una col·lecció de cinc cartells il·lustrats que mostren alguns dels aspectes tradicionals més representatius de la festa i la seua simbologia, els quals s’allunyen de l’habitual estètica folkloritzant en què s’havia encallat la gràfica fallera. En definitiva, aquesta és, tot i els detractors i els indecisos, que també n’hi ha, una altra proposta visual més que s’afegeix a la resta de cartells il·lustrats que decoren últimament la ciutat i que l’han convertida en una deliciosa galeria d’art a l’aire lliure.

La imatge que il·lustra les Falles de València és esperada sempre amb expectació i, enguany, especialment, ja que el veredicte del segon concurs públic convocat per a fer el cartell de Falles anunciava el darrer mes de desembre que serien dos els professionals que afrontarien aquest projecte, l’il·lustrador Luis Demano i el cal·lígraf Joan Quirós. Érem molts els que ens preguntàvem impacients com seria el resultat final d’aquest treball a quatre mans i, finalment, els dos autors no sols van sorprendre amb l’estètica sinó també amb la presentació d’aquesta sèrie il·lustrada que constitueix tot un recorregut a través dels cinc sentits i els diferents elements festius: el tacte representa la plantà d’una falla «al tombe», és a dir, prescindint de les grues i executant el muntatge gràcies a la força manual dels muntadors que, alhora, acaben de pintar-ne l’estructura; l’oïda presenta una banda de música, tot un reconeixement a la tradició musical valenciana; el gust evoca un dels aliments més típics de la festa fallera, com són els bunyols de carabassa i de vent; l’olfacte exhibeix un gran ram de flors, com els que les falleres ofereixen a la Mare de Déu en l’ofrena i, per últim, la vista fa un homenatge al foc, l’element més emblemàtic d’aquesta celebració.

Les il·lustracions d’aquests cartells acusen l’estil inconfusible de Demano, de figuració amable i colors sense estridències, però, ara, les seues imatges es conjuguen amb la cal·ligrafia de Quirós i, és aquest binomi artístic, el que resulta francament suggeridor. Com no podia ser d’una altra manera, el cal·lígraf ha traçat les lletres a mà, amb pinzell i tinta sobre un paper rugós per delatar-ne, precisament, la textura i, sobretot, l’ús d’una tècnica manual. Però, encara més, alguns detalls de la imatge també estan fets amb cal·ligrafia i es combinen amb subtilesa amb la resta d’elements il·lustrats atorgant-li a tot plegat una consistència plàstica concreta i orgànica. Així, trobem alguns d’aquests detalls cal·ligràfics en les flametes dels laterals, en els instruments musicals i, en algunes flors dels ramells (aquests últims em tenen especialment captivada). Consegüentment, en compte de sintetitzar la festivitat de les Falles, tots dos autors han optat per explorar els motius que caracteritzen les particularitats d’aquesta festa i construir un discurs plàstic amb escenes narratives que es diferencien entre elles no sols pel tema sinó també pel color, ja que a cadascuna li correspon una tonalitat. Es tracta, en essència, d’una sèrie il·lustrada que esdevé una enginyosa narració visual al voltant de les falles que pot ser llegida mentre es passeja pel carrer.

Precisament en relació amb aquest renàixer estètic de la ciutat, amb la il·lustració i amb la narració, no puc deixar de fer una breu referència al projecte d’Anna Ruiz Sospedra i Giovanni Nardin per a la falla infantil municipal d’aquest any que porta per títol Descobrir i redescobrir. Ruiz i Nardin representen algunes de les escenes i dels personatges dels contes populars, com ara Els tres porquets o El flautista d’Hamelin, mitjançant uns ninots que, pel poc que he pogut veure, són visualment molt atractius, amb una personalitat innovadora i que es presenten amb materials distints als habituals. Altrament, aquest treball va més enllà ja que, amb el Centre d’Innovació de Les Naus de València, la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, s’ha posat en marxa la creació d’un blog vinculat a aquest monument que pretén animar a la lectura d’una manera diferent.

Fa un temps llegia que la vertadera i més eficient campanya d’animació a la lectura seria aquella en què els esportistes, actors, polítics, músics i totes aquelles personalitats amb una certa projecció social i mediàtica acompanyaren les seues aparicions públiques d’un llibre i feren, alhora, un comentari sobre aquest d’una manera casual en el seu discurs. Sí, segurament funcionaria, perquè faria dels llibres uns objectes quotidians, interessants i, per fi, desitjats i els allunyaria del qualificatiu d’elements imposats i de lectura obligatòria. Mentre esperem aquestes actituds, però, estic entusiasmada amb aquestes falles que, tot i que a penes han començat, ja han posat la il·lustració i la lectura en el lloc que els pertocava i ho fan fet com més m’agrada, sense que ens n’adonem, a poc a poc, com, de fet, s’han de fer les coses si volem que isquen bé.

 

‘Visca les Falles’: llibres infantils il·lustrats sobre Falles

Els que vivim a València ho sabem de massa. En Falles només hi ha dues opcions: fugir o deixar-se dur. I jo, ja fa uns anys, que m’he decantat per la segona. És per això que, ara, no sols espere amb impaciència la setmana fallera, sinó que, a més, cada any, abans que el calendari marque l’arribada del mes de març, i a conseqüència d’aquesta passió fallera recent, em sorprenc indagant amb certa urgència al voltant de qualsevol llibre il·lustrat sobre aquesta temàtica tradicional. Però, malgrat la facilitat per trobar plans alternatius a l’agenda oficial, ensopegar amb una publicació per als infants sobre les falles és ben complicat. No obstant això, enguany, Bromera s’ha avançat i, com si m’hagués llegit el pensament, m’ha fet arribar Visca les Falles, un conte de Teresa Broseta amb il·lustracions de Sergio Sempere. Precisament, el que estava buscant.

Aquesta publicació forma part de la col·lecció «Anem de Festa», una sèrie de narracions infantils il·lustrades per a mostrar als més menuts la idiosincràsia i les particularitats de les festes més destacades del País Valencià que està inspirada en el recull «Tradicions» de La Galera. De fet, l’editorial catalana va triar el darrer any l’escriptor valencià Carles Cano per a presentar un títol dedicat a aquesta celebració Amb tot, el conjunt de llibres editat per Bromera sol estar protagonitzat per famílies en què un adult explica als infants en què consisteix la festa, alhora que els fa de guia per a descobrir-ne tots els detalls. Tal i com succeïx en el llibre de Broseta i Sempere.

Així doncs, l’autora construeix el relat mitjançant un senzill argument: l’avi de Joan i de Mei, que acaba d’arribar de la Xina, els anima a apuntar-se a una falla del barri perquè puguen descobrir i gaudir per primera vegada dels coets, els bunyols, les bandes de música, els monuments i tota la resta d’elements i celebracions que formen part de les falles. Més enllà del resum faller, el que busca el llibre és mostrar una descripció amable del comportament infantil, de la il·lusió dels infants vivint i participant de la festa. És per això que, les il·lustracions de Sempere, acompanyen la narració i encomanen l’entusiasme festiu amb la presència constant d’un simpàtic coet que s’amaga en cadascuna de les pàgines i que els més menuts hauran de localitzar entre la resta dels personatges.

Cal reconéixer que, iniciatives com aquesta que concedeixen el protagonisme a les falles són, indubtablement, un pas endavant cap al descobriment d’un tema ampli i vast que ofereix perspectives diferents des de les vessants més diverses, com ara festives, culturals, literàries, artístiques, musicals, etc., alhora que reconeixen la potencialitat i la màgia que té una festa com aquesta i la posen en valor. És necessari, doncs, aplaudir-les i felicitar-les per tal que no s’aturen en aquest únic exemple ja que encara són possibles altres històries il·lustrades interessants que revitalitzarien l’aprofundiment de les festes i la cultura tradicionals. No debades, entre la varietat de possibilitats de presentació, com ocorre amb els monuments fallers, en aquesta ocasió s’ha optat per un estàndard visual i textual més convencional, però encara hi ha moltes altres possibilitats amb què sorprendre’ns. Que siguen benvingudes doncs.

¡Fuego!: o com les falles trauen el cap en la literatura infantil (II)

Cada 19 de març, seguint la tradició, el foc s’engolirà els centenars de monuments artístics de fusta i cartó que durant una setmana s’han plantat a la ciutat de València. Aquesta cerimònia que marca l’acabament de la festa de les Falles, però, no seria possible sense l’assistència dels bombers, que vigilen les flames perquè no cresquen ni s’escampen més del convenient i que, contràriament al que és habitual, no acudeixen en sentir el crit d’auxili, sinó que estan preparats molt abans que el monument comence a cremar. És precisament amb aquesta explicació com Vicente Ferrer, editor de Media Vaca, acaba l’edició del poema il·lustrat ¡Fuego! del poeta Jan Brzechwa i la il·lustradora Agnieszka Borucka-Foks. La incidència sobre el cas valencià s’explica pel catàleg de veus en diversos idiomes (anglés, francés, italià, alemany, rus, àrab, xinés i èuscar) que s’hi inclou per a poder avisar en cas d’incendi quan s’està viatjant per l’estranger ja que, Ferrer prevé, aquest crit s’ha d’evitar durant la cremà de les falles. Aquesta, per tant, no és sols la publicació aïllada d’un poema amb imatges. Juntament amb les traduccions de la paraula foc apareix tot un seguit de raonaments al voltant del poeta, la il·lustradora, la troballa del poema i altres reflexions i deliris de l’editor que fan d’aquest un exemplar deliciós, únic i irrepetible.

¡Fuego! (Pali sie!) és un poema infantil molt popular a Polònia que comença amb un bomber que dorm en una torre i que, de sobte, és despertat per una mosca. Aquest inici tan peculiar és el desencadenant de totes les peripècies i els obstacles que els bombers, valents vencedors del foc, viuran al llarg d’una intensa jornada de treball. Malgrat que la primera intenció era publicar-lo conservant el text en polonés, els consells descoratjadors que va rebre l’editor l’espentaren finalment cap a la traducció al castellà («¿si ballem música en una altra llengua per què no podem llegir en una llengua distinta a la nostra?», es lamenta Vicente Ferrer). Malgrat les primeres reticències, la musicalitat i el ritme del poema original de Brzechwa es conserven en la versió traduïda que, amb la forma de romanç, conjuga eficaçment l’humor i l’emoció primigènies i convida a llegir-se en veu alta, fins i tot a interpretar-se i a representar-se. A més, cal seguir el consell de Ferrer i llegir també el poema en polonés que, per això, s’ha disposat al final del llibre.

 

Agnieszka Borucka-Foks va visitar la fira del llibre per a infants de Bolonya amb una maqueta del projecte que va fer sobre Pali sie! l’any 1999 mentre cursava els seus estudis. Aquell exercici acadèmic, va caure en mans de Begoña i Vicente, tots dos editors de Media Vaca, i, uns anys després, forma part de l’excel·lent col·lecció de llibres il·lustrats amb què cada cert temps ens sorprenen. La proposta gràfica de Borucka-Foks s’acobla magistralment amb el text de Brzechwa degut al llenguatge modern i expressiu de què es serveix. La combinació de fotografies, il·lustracions i dibuixos a línia i la incorporació de la tipografia com un element més de la il·lustració en delata la formació com a dissenyadora gràfica i no decep; el resultat estètic és sorprenent, d’una gran força i originalitat creativa, tant com ho és el text.

Però ¡Fuego! no és una història sobre els bombers i sobre el foc. Més enllà d’això, aquest llibre és el testimoni evident d’una forma d’editar molt personal; del gust per publicar un tipus de llibre il·lustrat transgressor i arriscat que explora horitzons diferents en la literatura infantil alhora que cerca lectors entusiastes i atrevits. El debat sobre els nombrosos prejudicis al voltant dels llibres per a infants, referents a l’edat adequada, els continguts idonis, la funció de la il·lustració, etc., són qüestions que des de sempre han preocupat els editors. Aquesta publicació els posa de manifest i es posiciona sense subtileses. Així, per a molts seguiran sent, com ells es defineixen, uns editors de llibres rars. Per a altres, en canvi, són el pont necessari per a arribar a tractar la lectura i els llibres il·lustrats per a infants amb l’exigència que es mereixen. Koniec (és a dir, fi).

Les falles en la literatura per a infants (I)

L’origen de les falles es relaciona amb els focs rituals que es celebraven en l’equinoci de primavera per a enterrar l’hivern. Fa molt de temps, els fusters encenien una foguera feta amb borumballes, trossos de fusta i mobles vells. En altre moment, hi van afegir un ninot que satiritzava el personatge més popular d’aquell any fins que, a poc a poc, s’ha arribat als monuments que es planten actualment. A València, ens hem anat avenint tant a aquesta festa que només entrar març la ciutat comença amb els preparatius i no descansa fins el dia 20. Les falles afecten qualsevol altra activitat i la millor estratègia per sobreviure-hi és fugir o unir-se a elles i deixar-se dur fins la nit de la Cremà.

Amb tot, aquesta eufòria festiva valenciana ha estat una mica oculta o oblidada per la literatura infantil. Gemma Lluch apuntava fa uns dies com les festes tradicionals catalanes han estat sempre més representades en les nombroses narracions escrites per als més menuts sobre La diada de Sant Jordi, la nit de Sant Joan i el nadal i el tió, per exemple. Però, feliçment, el passat mes de febrer la Galera, en la col·lecció Tradicions, ens sorprenia amb Les falles, un relat de Carlos Cano i il·lustrat per Roser Calafell sobre aquesta festa que és explicat a través de les vivències dels xiquets Roseta i Tonet, fallera major i president infantil d’una falla de València.

Carles Cano és un reconegut escriptor valencià que gaudeix escrivint històries i potser més contant-les. Ara, servint-se de les veus de Roseta i Tonet fa un recorregut pels actes més importants de les falles. Comença, evidentment, per la Crida i continua amb altres com ara l’arreplegà del ninot, la plantà, la despertà, les mascletades, l’ofrena i els castells de focs artificials de la nit. La cremà, que posa fi a les falles, és el que marca també el final del conte. Més enllà del resum d’actes fallers, el llibre mostra sobretot una descripció afectuosa del comportament infantil, de la il·lusió i la ingenuïtat dels infants vivint i participant de la festa.

Les il·lustracions de Roser Calafell contribueixen agradablement en aquest retrat d’actituds infantils. Aquesta il·lustradora catalana ha aconseguit captar les peculiaritats i els detalls estètics de la festa. L’ambientació i la reproducció, de vegades, arriba a ser tan fidel que fins i tot es reconeix un personatge singular de la ciutat que aquestes falles està sent més notícia que mai per una qüestió lingüística força inapropiada. Amb tot, les expressions d’alegria a l’hora de tirar coets, de cansament una vegada lliurat el ram a l’ofrena i de tristesa durant la cremà de la falla d’ambdós xiquets són dibuixades amb delicadesa i bon gust per aquesta il·lustradora amb un positiu ressó de l’estil de Roser Capdevila.

Concedir el protagonisme a les falles significa fer un pas endavant cap al reconeixement de la potencialitat i la màgia que té una festa com aquesta. Així, Les falles exposa tot el seguit d’actes que conformen l’entramat fester als nostres dies amb una voluntat no només de familiaritzar els infants amb les nostres tradicions sinó també de posar-les en valor. Però, ¿per què no les celebrem a la tardor?, ¿quin sentit té cremar els monuments? i ¿per què mengem bunyols? Aquestes i altres més qüestions és ben segur que suscitarien altres històries il·lustrades interessants alhora que revitalitzarien l’aprofundiment de les festes i la cultura tradicionals. I llibres com aquest, sense dubte, són un impuls necessari perquè això ocórrega. Enhorabona.