Tag Archives: Media Vaca

‘Las mujeres y los hombres’: un llibre d’ahir per a les dones de hui

Antigament, hi havia el costum d’establir un dia per ensenyar la casa abans de casar-se. La meua àvia Amparito em contava que aquell moment en què descobria als amics i familiars on hi viuria amb el futur marit, ho feia ben contenta, sí, però també amb els llavis pintats. Aquest gest presumit, innocent i sense cap transcendència aparent, és important tindre’l en compte perquè, la iaia, mai abans no se’ls havia pogut pintar. Perquè el seu pare no la deixava, clar. Aquest, per tant, es convertia en el seu petit i personal acte de rebel·lia una vegada es disposava a abandonar la llar familiar i l’autoritat paterna.

bn copia

I és que, com «quasi totes les coses depenen dels hòmens, són els hòmens els que manen en tot» o això és el que s’exposa en Las mujeres y los hombres, un llibre que forma part d’una sèrie de quatre títols anomenada «Libros para Mañana» que va ser publicada entre els anys 1977 i 1978 i que, vora quaranta anys després, Vicente Ferrer i Begoña Lobo, editors de Media Vaca, han recuperat convençuts que l’esperit d’aquestes publicacions està encara absolutament vigent malgrat que havien sorgit uns anys després de la mort de Franco i amb els primers canvis democràtics (sic). Així, juntament amb la resta de llibres que componen la col·lecció, l’Equipo Plantel, un grup de tres persones que es va reunir per a escriure aquests textos i que no tornaren a fer res més junts, presentava aquestes històries amb la intenció clara de suscitar el debat al voltant d’una sèrie de temes que, aleshores, durant la Transició, era necessari advertir i explicar-los a la gent menuda, com ara: què s’entén per democràcia, dictadura i classes socials i quins han estat els diferents rols que, al llarg dels anys, han assumit sense concessió els hòmens i les dones.

LG3

Amb la premissa «els hòmens semblen més importants que les dones. Les dones semblen més dèbils, però no és veritat» comença, doncs, Las mujeres y los hombres, tot un compendi de nocions i pensaments que, tradicionalment i, fins i tot, encara hui, la societat s’ha cregut com a certs juntament amb la corresponent rèplica que contraresta aquestes afirmacions i que conclou amb un final tan esperançador com evident: «però no és veritat. Ni els hòmens estan fets per a manar ni les dones han nascut per a obeir». Tot i que, i malauradament, per l’actualitat de l’assumpte s’ha respectat el text original amb unes adaptacions mínimes, per a les il·lustracions, en canvi, s’han buscat il·lustradors actuals que han atorgat amb els seus treballs la qualitat visual que distingeix aquesta editorial valenciana de llibres molt il·lustrats d’altres. De fet, aquesta col·lecció ha rebut el Primer Premi Bologna Ragazzi Award d’enguany.

De manera que, en aquest cas concret, la comesa ha caigut sobre Luci Gutiérrez, qui, amb les seues imatges ha accentuat, encara més si cap, la contemporaneïtat del missatge. La il·lustradora es caracteritza per un dibuix molt personal, de traços simples, que s’allunya de la pressió per complaure i de la correcció formal a la qual ens té acostumats el mercat editorial. Amb l’efecte plàstic que proporciona la utilització exclusiva de tres tintes saturades, roig, negre i verd, Gutiérrez desplega un univers gràfic de gran riquesa i expressivitat basat, fonamentalment, en la presència de tot un compendi de conductes humanes irreverents, iròniques i carregades d’humor amb la finalitat d’expressar un missatge tan vast com ara la defensa que hòmens i dones són iguals i que tenen, per tant, els mateixos drets, però amb els elements gràfics estrictament precisos. La llibertat creativa amb què assumeix els encàrrecs Luci Gutiérrez i que demostra amb il·lustracions com aquestes no està, en definitiva, tan allunyada d’aquella primera decisió de la meua àvia de fer allò que sempre havia desitjat fer i encara no havia pogut, per molt banal que fos. Perquè, al cap i a la fi, cadascuna de nosaltres, les dones, fem la guerra com volem. Però, sobretot, com podem.

LG1

LG2

Deixa un comentari

Filed under Col·leccions, Editorials

¡Fuego!: o com les falles trauen el cap en la literatura infantil (II)

Cada 19 de març, seguint la tradició, el foc s’engolirà els centenars de monuments artístics de fusta i cartó que durant una setmana s’han plantat a la ciutat de València. Aquesta cerimònia que marca l’acabament de la festa de les Falles, però, no seria possible sense l’assistència dels bombers, que vigilen les flames perquè no cresquen ni s’escampen més del convenient i que, contràriament al que és habitual, no acudeixen en sentir el crit d’auxili, sinó que estan preparats molt abans que el monument comence a cremar. És precisament amb aquesta explicació com Vicente Ferrer, editor de Media Vaca, acaba l’edició del poema il·lustrat ¡Fuego! del poeta Jan Brzechwa i la il·lustradora Agnieszka Borucka-Foks. La incidència sobre el cas valencià s’explica pel catàleg de veus en diversos idiomes (anglés, francés, italià, alemany, rus, àrab, xinés i èuscar) que s’hi inclou per a poder avisar en cas d’incendi quan s’està viatjant per l’estranger ja que, Ferrer prevé, aquest crit s’ha d’evitar durant la cremà de les falles. Aquesta, per tant, no és sols la publicació aïllada d’un poema amb imatges. Juntament amb les traduccions de la paraula foc apareix tot un seguit de raonaments al voltant del poeta, la il·lustradora, la troballa del poema i altres reflexions i deliris de l’editor que fan d’aquest un exemplar deliciós, únic i irrepetible.

¡Fuego! (Pali sie!) és un poema infantil molt popular a Polònia que comença amb un bomber que dorm en una torre i que, de sobte, és despertat per una mosca. Aquest inici tan peculiar és el desencadenant de totes les peripècies i els obstacles que els bombers, valents vencedors del foc, viuran al llarg d’una intensa jornada de treball. Malgrat que la primera intenció era publicar-lo conservant el text en polonés, els consells descoratjadors que va rebre l’editor l’espentaren finalment cap a la traducció al castellà («¿si ballem música en una altra llengua per què no podem llegir en una llengua distinta a la nostra?», es lamenta Vicente Ferrer). Malgrat les primeres reticències, la musicalitat i el ritme del poema original de Brzechwa es conserven en la versió traduïda que, amb la forma de romanç, conjuga eficaçment l’humor i l’emoció primigènies i convida a llegir-se en veu alta, fins i tot a interpretar-se i a representar-se. A més, cal seguir el consell de Ferrer i llegir també el poema en polonés que, per això, s’ha disposat al final del llibre.

Fuego 1

 

Agnieszka Borucka-Foks va visitar la fira del llibre per a infants de Bolonya amb una maqueta del projecte que va fer sobre Pali sie! l’any 1999 mentre cursava els seus estudis. Aquell exercici acadèmic, va caure en mans de Begoña i Vicente, tots dos editors de Media Vaca, i, uns anys després, forma part de l’excel·lent col·lecció de llibres il·lustrats amb què cada cert temps ens sorprenen. La proposta gràfica de Borucka-Foks s’acobla magistralment amb el text de Brzechwa degut al llenguatge modern i expressiu de què es serveix. La combinació de fotografies, il·lustracions i dibuixos a línia i la incorporació de la tipografia com un element més de la il·lustració en delata la formació com a dissenyadora gràfica i no decep; el resultat estètic és sorprenent, d’una gran força i originalitat creativa, tant com ho és el text.

Però ¡Fuego! no és una història sobre els bombers i sobre el foc. Més enllà d’això, aquest llibre és el testimoni evident d’una forma d’editar molt personal; del gust per publicar un tipus de llibre il·lustrat transgressor i arriscat que explora horitzons diferents en la literatura infantil alhora que cerca lectors entusiastes i atrevits. El debat sobre els nombrosos prejudicis al voltant dels llibres per a infants, referents a l’edat adequada, els continguts idonis, la funció de la il·lustració, etc., són qüestions que des de sempre han preocupat els editors. Aquesta publicació els posa de manifest i es posiciona sense subtileses. Així, per a molts seguiran sent, com ells es defineixen, uns editors de llibres rars. Per a altres, en canvi, són el pont necessari per a arribar a tractar la lectura i els llibres il·lustrats per a infants amb l’exigència que es mereixen. Koniec (és a dir, fi).

Fuego 3bb

Deixa un comentari

Filed under Editorials