Cocodril Cocollibre: més que una iniciativa d’animació a la lectura

Pense que tots guardem amb una tendresa especial en la nostra memòria els llibres que ens han marcat en la infantesa. Cocodril Cocollibre és un dels tants que, per a mi, conserva aquest prestigi innat. Encara recorde les caixes que mon pare, l’editor, portava a casa plenes dels llibres del Cocodril i la sorpresa en trobar-los publicats en castellà, en català i en èuscar; recorde obrir-les i descobrir-ne l’olor de la tinta, la brillantor blava de les portades (tot i que aquest to els va jugar una mala passada en alguns exemplars), el format corona gran i les il·lustracions a dues tintes. Resulta curiós com, sovint, els nostres primers records dels llibres també van lligats precisament a aquests aspectes formals, als materials, les dimensions, les textures i els colors. I com oblidar-me de la presentació a la Casa de Cultura del meu poble, Banyeres de Mariola, i la meua col·laboració simulant que era la cua del cocodril i tractant de dissimular el riure i la vergonya pels moviments de cul amb què havia d’aparèixer allà dalt de l’escenari.

Mentre ho recorde amb Jordi Garcia, el creador del Cocollibre, me n’adone que aquest record el compartisc amb molts altres infants i, ben especialment, amb els de l’Eliana, localitat de residència de l’autor i lloc d’origen del cocodril. Jordi m’explica que, el desencadenant directe de l’aparició del personatge resideix en la proposta de bastir una biblioteca a l’alumnat del Primer Cicle de Primària de l’escola on treballava, així com en la necessitat d’inventar un element fantàstic que servira de fil conductor de tots els actes fets entorn a la inauguració d’aquest espai. La troballa casual d’un llibre il·lustrat sobre la vida dels cocodrils en l’instant oportú en què es trobava en plena cerca d’inspiració li va suggerir el nom de Cocollibre i el va portar a confeccionar un senzill cap de cocodril retallat amb una cartolina que presentava als infants com l’ésser meravellós que hi vivia a la biblioteca de l’escola. Era l’any 1987 i el conte del cocodril ja estava en marxa.

Des del seu naixement fins a la seua publicació, el Cocollibre, però, havia estat una narració oral. Poc després de la concepció del personatge, Jordi va començar a treballar com assessor en un centre de professors i, a més de continuar contant la història, va associar a la narració unes activitats de promoció lectora conseqüència de la seua participació en seminaris d’aprenentatge i motivació a la lectura a les escoles. Mostrava el cocodril, que s’havia convertit ja en una disfressa més elaborada i amb els atributs més accentuats, juntament amb altres materials relacionats amb la història, contava el conte, n’explicava l’experiència i n’oferia possibilitats pedagògiques alternatives. La insistència dels docents per aconseguir un text escrit al voltant d’aquesta iniciativa susceptible d’aplicar a les seues classes el va encoratjar a escriure’l però no va ser fins el 1991, amb l’organització d’uns cursos de formació plàstica i la coincidència i amistat amb Felip Baldó, l’il·lustrador del llibre, que el projecte no va prendre forma. Es va editar el 1992 i va ser el primer de la col·lecció infantil dels «Llibres del Cocodril» d’Edicions de la Guerra, una editorial dedicada fonamentalment a l’edició de poesia que anys després va fusionar les col·leccions en l’Editorial Denes.

Cocodril Cocollibre és un llibre imprés encara en litografia offset i per això el caracteritza la bitonalitat amb què s’exhibeix. Aquest tret tècnic s’adequa amb subtilesa i genialitat amb l’expressivitat i la riquesa plàstica de les il·lustracions de Felip Baldó, que va ser un dels grans dominadors de la línia dins de la gràfica valenciana. Precisament, Jordi, el va buscar per aquest motiu. En efecte, la seua capacitat i precisió lineal a l’hora d’elaborar els personatges i els ambients es barreja amb la presència contundent de les tintes planes fins arribar a mostrar unes il·lustracions exquisides i delicades, d’una gran qualitat artística i de forts trets mediterranis, diguem-ne ara sí valencians.

Cocodril Cocollibre és el conte de l’únic cocodril de la història dels cocodrils que ha aprés a llegir. Jordi ambicionava lligar la innocència i la naturalitat del seu text amb unes imatges que el complementaren alhora que oferiren lectures diverses. Més enllà d’assolir aquest objectiu, aquesta obra és un referent del imaginari lector de moltes generacions que encara no ha rebut del tot el seu degut reconeixement (com ocorre en tantes altres publicacions valencianes). No debades, aquests infants lectors del Cocodril, que ja han crescut, el paren pel carrer i exclamen amb alegria: «Jo he llegit el Cocollibre!»

Luci Gutiérrez: una professora d’anglés particular

En la llista de bons propòsits per a l’any que comença sempre hi afegisc aprendre anglés. I la del 2015 no és diferent. Tot i que, per a ser sincera, odie l’anglés. Sí, sona fort, però és així. Aquesta lluita per tractar de comunicar-me en la llengua anglosaxona la compartisc amb la il·lustradora Luci Gutiérrez qui és de l’opinió que al món hi ha dues classes de persones: les que aprenen idiomes fàcilment i les que han de fer un esforç titànic per sortir-se‘n amb èxit en aquesta tasca. En un intent més d’aproximar-me a la meua situació personal, jo matisaria un poc aquesta afirmació i canviaria «idioma» per «anglés». Així doncs, si com jo, i desgraciadament, pertanys al segon grup, no puc més que alegrar-me‘n, perquè no estic tan sola en aquest combat; compadir-te, perquè conec bé què és i descobrir-te aquest manual tan especial amb el qual encara no he aprés tot l’anglés que necessite saber per a introduir-me en un mercat laboral salvatge i malalt de títols però que, ho he de reconéixer, m’agrada molt. És més, sorprenentment, és un llibre d’anglés estimulant, que entreté. I al capdavall, ¿no és quan ens divertim quan més aprenem?

English is not easy és el resultat del mètode d’aprenentatge que la ja esmentada Luci Gutiérrez decidí adoptar amb el propòsit ferm de millorar definitivament el seu domini de la llengua anglesa durant un curs d’idiomes que realitzà a la ciutat de Nova York una vegada cansada dels llibres de text avorrits i de les llistes de vocabulari convencionals sempre al voltant dels mateixos temes com ara els fenòmens atmosfèrics o els esports, entre altres coses. Es tracta, doncs, d’una compilació de regles lingüístiques que van des del nivell bàsic fins al mitjà de qualsevol curs d’anglés juntament amb vocabulari essencial i útil. Després d’haver estat revisat per correctors i experts en l’idioma, l’editorial Blackie Books s’arriscà en la publicació d’aquests apunts personals distribuïts en disset capítols que a hores d’ara ja van camí de convertir-se en un llibre de referència en la matèria.

Tot i l’originalitat en el plantejament dels continguts, la il·lustradora ha aconseguit crear una espècie d’híbrid entre llibre d’anglés i novel·la gràfica que fascina tant per la seua qualitat com a guia d’estudis com per les il·lustracions amb què s’acompanyen les lliçons. De la mateixa manera que John Locke, allà pel segle XVII, difongué la idea que els primers coneixements s’assoleixen amb els objectes perceptibles i, per tant, l’aprenentatge de les lletres resulta molt més fàcil quan els textos s’acompanyen amb imatges, Luci Gutiérrez començà a aplicar els seus coneixements artístics i transferí l’anglés a dibuixos per a poder recordar amb més facilitat les estructures i les paraules.

Aquestes anotacions il·lustrades estan inspirades en la seua experiència personal a Nova York. En aquest sentit les il·lustracions són un reflex del seu treball directe al quadern, un dibuix més personal, de traços simples, que s’allunya d’encàrrecs i de la pressió per complaure i que es distancien una mica del seu estil habitual. Amb l’efecte plàstic que proporciona l’utilització exclusiva de dues tintes, roig i negre, i a manera de bestiari, Gutiérrez recopila tot un seguit de conductes corporals i verbals de l’ésser humà amb intel·ligent ironia i sentit de l’humor per a confeccionar-ne el remei particular contra la tediosa i desfasada didàctica de l’anglés. Siga per la seducció de les il·lustracions, per la combinació de tipografies, per la presentació innovadora dels temes o per la cerca continua de la riallada, English is not easy  s’ha convertit en el meu company fidel d’estudi de la llengua. I inc la sospita que ho serà per molts anys.