Sara Fanelli brolla com una alenada d’aire fresc dins del panorama de la il·lustració infantil britànica. La seua obra s’alça amb fermesa al món dels llibres per a infants i mostra un gran sentit de l’humor i una facilitat d’inventiva extraordinària.
Tot i el seus orígens italians, viu a Londres on treballa com a dissenyadora i il·lustradora. La seua tasca es centra sobretot en el camp de les publicacions però també col·labora amb grans empreses com ara el New York Times, la BBC o la Tate Modern on, el 2006, realitzà la instal·lació d’una línia del temps de la història de l’art que recorre els murs dels corredors exteriors de les sales d’exposicions d’aquest museu.
Tanmateix, les il·lustracions infantils constitueixen una bona mostra de la seua feina. A tall d’exemple, ha publicat deu àlbums il·lustrats i un llibre amb dibuixos i escrits diversos, sense cap destinació d’edat concreta, que s’anomena Sometimes I think, sometimes I am (2007). Habitualment s’encarrega del text i de la imatge però, en la seua producció, podem trobar alguna excepció com ara Pinocchio (2003), amb una traducció d’Emma Rose i una aparença més contemporània que altres versions d’aquest clàssic de la literatura infantil.
La seua estètica deriva d’una combinació d’influències provinents de moviments històrics com ara el Surrealisme, el Dadaisme i l’Art Popular i Primitiu entre molts altres. D’altra banda, els rostres seccionats dels seus personatges, el geometrisme, els grafismes i l’ús arbitrari dels colors ens remet a les pintures de l’artista alemany Paul Klee, per qui Fanelli ha confessat la seua admiració. No obstant aquests influxos, les seues il·lustracions es poden lligar amb les d’altres il·lustradors actuals com ara la txeca Kveta Pacowska, amb una obra caracteritzada per la presència de formes geomètriques i colors d’una gran vivacitat. Aquests trets estilístics presenten semblances en ambdues il·lustradores tot i que, cadascuna d’elles, és fidel a la seua personal manera de fer.
Comptat i debatut, el segell ingènit de Sara Fanelli s’identifica en la utilització de la tècnica del collage a l’hora d’elaborar les seus il·lustracions. Durant el procés de treball, per tant, es barregen gran quantitat de retalls de premsa i revistes junt amb papers de colors fins arribar a confeccionar els seus personatges i les seus ambientacions. Aquesta elaboració formal es planteja com un joc on la trobada accidental de noves solucions és susceptible de formar part del resultat final malgrat que, prèviament, s’haja traçat un pla compositiu. L’ús d’una tipografia poc convencional, amb una imitació de l’escriptura manual que mescla majúscules amb minúscules sense cap ordre ni sentit, acompanya les seues il·lustracions i acaba d’atorgar el toc personal de les obres d’aquesta artista.
The onion’s great escape (2012) és l’últim dels seus treballs publicat per Phaidon. Aquest és un llibre d’activitats poc tradicional amb inesperades i provocatives preguntes filosòfiques per despertar la imaginació dels xiquets, que s’intercalen amb suggeridores il·lustracions. En aquesta ocasió, als trets estilístics habituals, s’introdueix la presència de fotografies en blanc i negre que formen una sintonia perfecta amb la resta d’elements conformadors de la il·lustració. La història d’una ceba amb pànic a ser cuinada és el fil conductor d’aquesta obra tan original que, a més, permet extraure de les seues pàgines la silueta tridimensional d’aquest particular protagonista i que farà les delícies dels menuts i, per què no, dels més grans també.
(Aquesta entrada fou publicada el 17 de setembre del 2012 a http://www.elmarcapagines.com/)
llibreriaillustrada.wordpress.com 