Monthly Archives: Abril 2015

50 Fira del Llibre de València: un aparador per a la il·lustració valenciana

Una de les coses que més feliç em fa és el bon temps. I no hi ha dies millors per a celebrar-ne la vinguda que la Fira del Llibre de València. Hi ha molts que pensen que són les Falles les que marquen l’inici de l’estació primaveral però, des d’ací i ara, he de dir-los que no poden estar-ne més enganyats. A València, la mànega curta, els dinars a la gespa, el cant de les oronetes i les vesprades que no es fan mai de nit comencen a gaudir-se de veritat una vegada estan totes les paradetes de llibres enllestides per a ser obertes a Vivers. És per això que, el símptoma més inequívoc que alerta de l’arribada del bon temps és, sense dubte, l’encartellat de tota la ciutat amb els cartells de la Fira.

1421095051_949132_1421095223_noticia_normal

Enguany, l’encarregada d’anunciar la 50a edició de la Fira del Llibre ha sigut Mar Hernández, més coneguda en el món de la il·lustració com Malota. Amb un cartell d’una gran força expressiva, i com un símbol del floriment cultural que té lloc aquests dies, la il·lustradora ha sabut traslladar aquesta eclosió primaveral que coincideix amb els dies de Fira mitjançant una imatge colorista i original que combina deliciosament lectura amb natura. Malota és una il·lustradora versàtil que s’adapta a les particularitats que exigeix cada il·lustració depenent de l’àmbit en què s’enquadre, un fet que li ha permés acostar-se a disciplines molt distintes com ara la publicitat, l’edició i la premsa. Així doncs, la seua és una dilatada trajectòria artística que la situa com una de les il·lustradores valencianes més reconegudes per la seua manera de fer tan personal i, alhora, tan allunyada de les tendències imperants.

Tot i que no sóc molt partidària dels concursos, cal reconéixer que el certamen convocat pel Gremi de Llibrers de València ha sigut sempre respectuós amb els treballs dels artistes que s’hi presenten i, a més, ha esdevingut un aparador valuós per als il·lustradors valencians que, d’un temps ençà, sorprenen cada mes d’abril amb les seues creacions en forma de cartell. Així doncs, si fem la vista enrere, i a tall d’exemple, els últims cinc anys constitueixen una bona antologia de la il·lustració valenciana actual.

L’explorador que a sobre d’una muntanya de llibres observa el món des d’una ullera de llarga vista és el motiu que va escollir Marta Chaves per a il·lustrar el cartell del 2014. Com Malota, el cartell s’articula a partir de la conjugació d’elements vegetals i de lectura però, en aquest cas, com una imatge de la possibilitat que ofereixen els llibres d’explorar el món. Altrament, el 2013, Elías Taño es va inclinar per una composició basada en les tintes planes i en la bitonalitat, tots dos trets molt reconeixedors del seu estil, per a confeccionar un cartell amb certes reminiscències amb l’estètica de les primeres publicacions infantils en valencià dels anys vuitanta del segle XX. Cada cartell, llavors, és una mostra de la personalitat artística de l’il·lustrador com ocorre amb el de Cèsar Barceló, autor del cartell del 2012 on apareixia un divertit astronauta que llegia un llibre i s’envoltava per les distintes grafies que poblen el seu particular univers gràfic i també amb Boke Bazán, més centrat en l’àmbit del disseny, qui l’any 2011 presentava un cartell més pròxim a aquesta disciplina i resolt amb una figura d’un llibre a partir d’un traçat gestual. Finalment, Aitana Carrasco, inconfusible com sempre, era l’autora del cartell del 2010, un cartell que apel·lava directament els lectors, a la manera d’aquelles caixes que amaguen al seu interior un ninot que surt disparat quan algú l’obri, però en aquest cas en forma de mà, per advertir-los, amb el seu particular sentit de l’humor, de la impossibilitat de quedar indiferent davant d’allò que et conta un llibre.

Aquesta és només una aproximació molt reduïda de l’esclat creatiu que s’hi viu any rere any a València amb l’adveniment de la fira. Juntament amb els exposats, Paco Giménez, Marta Antelo i tants altres més també hi han participat amb les seues propostes artístiques en la creació de la imatge de la fira i, per això, mereixen tota la consideració no solament pels cartells d’aquest esdeveniment cultural sinó per fer créixer amb el seu art el món de la il·lustració valenciana. Que comence la primavera doncs.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Il·lustració Infantil Valenciana, Il·lustradors

Hoje sintome…: un alfabet d’emocions portugueses

Jan Amós Comenius, convençut que la representació visual del que deien les paraules podia ajudar a despertar un interés per la lectura, va publicar el 1650 l’Orbis pictus, un abecedari il·lustrat destinat a l’aprenentatge de l’alemany i el llatí. Amb aquesta obra s’encetava un nou concepte de llibre pensat per a introduir els infants en el món de la lectura, tan visual com textual, i, amb el pas dels anys, aquest model s’ha reproduït, consolidat i adaptat fins a sorprendre amb propostes editorials heterogènies i d’estils diferents. Precisament, la il·lustradora portuguesa Madalena Moniz es serveix d’aquest esquema compositiu, alhora senzill i eficaç, en Hoje sintome…, un llibre-alfabet en sentiments ordenats de la A a la Z que va rebre una menció d’honor a la recent Fira del Llibre Infantil de Bolonya i que ha estat una troballa reveladora.

IMG_20150403_225252

La fascinació pels treballs de Catarina Sobral em va portar a conéixer Orfeu Negro, una editorial dedicada a la publicació d’obres relacionades amb l’art i la cultura que el 2008 es llançava al mercat dels llibres il·lustrats amb la creació d’un nou segell amb un nom tan encertat per a la producció infantil com és Orfeu Mini. Els àlbums de Catarina, doncs, no arribaren sols sinó que vingueren acompanyats d’aquest abecedari il·lustrat i de l’afany per detectar més publicacions contemporànies tant d’aquesta com d’altres editorials infantils portugueses. Ara, després de remenar i tafanejar-ne els catàlegs, m’atrevisc a assegurar sense por que aquests res no tenen a envejar a altres projectes editorials pel que fa a la qualitat i l’autenticitat de les obres publicades. No debades, Là fora, guia para descobrir a natureza, de Planeta Tangerina ha estat també premiada enguany a Bolonya amb el mateix guardó que l’abecedari de Madalena Moniz.

 Hoje sintome… es resol amb un esquema organitzatiu simple i equilibrat que es repeteix sense variacions fins el final del llibre. Així, a la pàgina de l’esquerra, buida d’accessoris, es disposa únicament la lletra de l’abecedari acompanyada pel nom del sentiment amb què es correspon. L’economia compositiva amb què es presenta aquesta contrasta amb la il·lustració de la dreta, que s’encarrega de visualitzar poèticament aquest sentiment i que ocupa tota la superfície de la pàgina. L’originalitat de la proposta rau en la presència continuada d’un infant que, tot i manifestar-se aparentment com a fil conductor, no pretén una narració. És més, la il·lustradora no li atorga cap identitat ni cap biografia. És el lector qui ha de construir la història creant empatia amb aquest personatge i reconeixent com a pròpies les emocions d’aquest inventari variat però incomplet, com comprovem en l’exercici personal que es proposa en les últimes pàgines.

Madalena Moniz es desvincula en les il·lustracions dels colors plans i les formes geomètriques de les composicions de Catarina Sobral. Aquesta il·lustradora, en canvi, es serveix de la tinta xina i l’aquarel·la per a confeccionar imatges amb una certa evocació nostàlgica d’una estètica pretèrita, de colors suaus i pastels i acompanyats d’una tipografia clara i amb personalitat. Així mateix, la minuciositat que exigeix la tècnica de l’aquarel·la es tradueix en textures de colors acurades i matisades i en una exquisida atenció pels detalls, com s’observa, per exemple, en el gust per l’ornamentació i en l’elaboració de cada lletra de l’abecedari a partir d’un dels motius de la il·lustració principal.

La reivindicació del rol de la imatge com una invitació a la lectura ha sigut subratllada per molts autors posteriorment però res no faria imaginar a Comenius que, segles després, sentiments com ara sentir-se estimat, optimista, minúscul, cansat, etc., es podrien explicar tan deliciosament amb l’ajuda d’un abecedari il·lustrat. La bona salut dels llibres infantils il·lustrats portuguesos es reflecteix, doncs, en publicacions singulars, agosarades i fresques com Hoje sintome… que confirmen l’evidència que la història de la literatura infantil és una història d’imatges i paraules en la qual encara ens queda molt per descobrir. I això em fa sentir hui molt contenta.

1 comentari

Filed under Editorials, Il·lustradors