‘Work, an occupational ABC’: o reinventar-se vitalment

Quan era menuda, de tant en tant, a la meua germana li agradava improvisar una petita perruqueria al menjador de casa. Només tenia una clienta, la mare, qui infinitament pacient, mentre mirava la televisió, es deixava fer. Solia començar amb una trena, després tornava a pentinar-li la melena, tot seguit una cua en un costat i, així, sense pausa, tots els pentinats possibles. Ella, el que volia, era ser perruquera, és clar. Jo també, sovint, m’hi afegia al joc, però mai no he estat especialment destra en aquesta habilitat i, per tant, me’n cansava ràpid, afortunadament per a la mare que, després de tot, semblava que s’acabara d’alçar de dormir en compte d’haver passat per la perruqueria. Ja de grans, i com era d’esperar, cap de les dues ens hem dedicat a aquesta professió, ni tampoc exercim de mestres, caixeres de supermercat, secretàries, actrius de teatre, presentadores de televisió, dissenyadores de moda ni altres ocupacions més amb què, durant la infantesa, havíem fantasiejat.

De fet, de professions, n’hi ha moltes, tantes com vulguem imaginar i Kellen Hatanaka bé que ho revela en Work, an occupational ABC, un recorregut alfabètic a través dels llocs de treball més insospitats, divertits, emocionants i alternatius. Així, en aquest abecedari en imatges cada lletra de l’alfabet està representada per una ocupació diferent i aquestes es presenten intel·ligentment inserides en enginyosos acudits visuals, com ara un carnisser que corre malhumorat rere dues mofetes que escapen amb un rastre de llonganisses al llarg d’un carrer on la lletra amb què es correspon es camufla entre els edificis, un llenyataire que no se n’adona que un castor mossega el tronc que es disposa a tallar i que aquest no és més que la lletra que li pertoca i una enginyera naval que es sorprén en trobar el vaixell dissenyat destrossat per la mateixa lletra de l’abecedari amb què comença la seua professió. Altres, de vegades, aprofita les pàgines dobles per formar parelles complementàries, com per exemple el conjunt musical format per un vibrafonista i una cantant de casaments les inicials dels quals, en anglés, la llengua original d’aquesta publicació, van seguides.

Hatanaka és un il·lustrador canadenc que mostra un estil elegant i sofisticat, amb imatges de colors pàl·lids i d’essència minimalista. El seu és un treball que combina els elements digitals amb altres dibuixats a mà, una pràctica que brinda il·lustracionss netes i sense estridències, com les d’aquest llibre, les quals suggereixen serenitat i placidesa. Però, tot i aquesta calma aparent, el llenguatge corporal dels personatges i el moviment dinàmic de cada imatge és totalment expressiu, malgrat la manca conscient de trets facials amb què es presenten. Amb tot, aquesta absència de propietats figuratives no s’ha de considerar com una pèrdua sinó com un valor afegit i un enriquidor recurs plàstic.

És per l’atractiu i la seducció estètica que susciten les il·lustracions que aquest llibre agradarà tant als infants com als adults però, alhora, també ho farà per les opcions de lectura que origina i les possibilitats interpretatives que ofereix, no sols visuals, que en són moltes, sinó també textuals. A més, al final hi ha un glossari amb els oficis esmentats en l’abecedari i amb una descripció al voltant de tots aquests amb un sentit de l’humor subtil i encantador. Ara bé, algú ha sentit parlar d’un xenòleg abans? Doncs això, potser és que el món vital i laboral no és altra cosa sinó reinventar-se constantment i seguir somiant, com quan érem menuts, amb allò que volem ser i fer en la vida.

Paris versus New York: records visuals

Mentre planejava el viatge a Nova York, els indrets que volia visitar, els menjars que volia tastar, les pel·lícules a la fresca que volia veure i tantíssimes altres coses més que, al remat, no vaig tindre temps de fer, era una obsessió la que, continuadament em pegava voltes pel cap. Imaginar totes les llibreries que descobriria i tots els àlbums il·lustrats que em compraria va ocupar una bona part del temps destinat a la planificació de l’escapada d’aquest estiu. Una vegada que he tornat, però, he de confessar que els llibres que he portat amb mi són molts menys dels què em pensava, tres en concret i, ara, en canvi, la fixació s’ha transformat en un pensament permanent, quasi perpetu, al voltant d’aquesta ciutat que fascina i enganxa amb la mateixa intensitat que provoca i violenta. Sí, així és Nova York; un lloc de contrastos, de diversitats i de matisos, de molts Nova York en un de sol. I em sembla que de poques llibreries, també.

Així, set dies després de l’arribada i encara sense cap adquisició il·lustrada en la butxaca, vaig ensopegar, per fi, en una de les prestatgeries de la botiga del MOMA amb Paris versus New York, un llibre il·lustrat de Vahram Muratyan que fa un parell d’anys que conec però que, com és habitual, no li havia prestat l’atenció que es mereix fins aquell moment. El 2010, durant una llarga estada a Nova York, l’artista gràfic parisenc Muratyan va començar a publicar en un blog anomenat amb aquest mateix títol, tot un seguit de representacions visuals amb les quals comparava plàsticament París i Nova York amb la finalitat de compartir amb amics i familiars la fascinació que li despertava la ciutat dels gratacels. Més de cinc milions de visites més tard, aquestes observacions es van convertir en un llibre encantador amb imatges visualment molt captivadores que s’acompanyen de frases breus i enginyoses que reflexionen sobre els detalls particulars d’aquestes capitals i tracten d’establir simpàtics paral·lelismes i oposicions entre totes dues. A hores d’ara, Paris versus New York ha estat traduït a nombroses llengües i ha esdevingut un èxit de vendes arreu del món. Resistir-m’hi, per tant, era ja inevitable.

Original, atractiu, concebut intel·ligentment i presentat amb una bellesa senzilla, aquest llibre mostra d’una manera artística la col·lisió d’aquestes dues ciutats tan diferents amb una precisió i una nitidesa tan àcida com subtil. Però, malgrat l’aparent polaritat, aquestes estan íntimament relacionades tal i com ens ho fa veure Vahram Muratyan mitjançant aquesta sèrie de juxtaposicions visuals de la iconografia urbana, cultural i social de París i Nova York. Així, mitjançant un enfocament minimalista de colors plans i amb una tipografia retro, el dissenyador confronta imatges identitàries de totes dues com ara els sostres elegants i refinats del Grand Palais similars als de la Grand Central Terminal, el caòtic entramat de carrers estrets de París enfront la quadricula ordenada de llargues avingudes de Nova York, la passió parisenca pel formatge i l’amor pels pastissos de formatge dels novaiorquesos, la imatge icònica de les ulleres de Jean-Luc Godard i Woody Allen i la presència d’edificis representatius com són Notre-Dame i l’Empire State que acolliren dos dels éssers més monstruosos de la literatura i el cine, entre d’altres tàndems visuals que no fan més que reforçar la unió entre totes dues en compte de diferenciar-les.

Com afirma Muratyan, Paris versus New York està «dedicat a tots els amants de París, de Nova York i els que es debaten entre les dues» però, independentment dels sentiments que desperte, aquest és un llibre il·lustrat que mostra una manera singular de veure i entendre les ciutats i, per això, esdevé, d’una banda, en una guia deliciosa de records visuals dels qui hem tingut la sort de visitar ambdues metròpolis i, d’altra, una motivació per tots aquells que encara no han tingut l’oportunitat de fer-ho. I ara que jo me’l mire i me’l remire, i faig memòria dels dies passats no puc sinó somriure en evocar l’experiència viscuda i confirmar que, al capdavall, no hi ha plaer més agradable que la bellesa de mirar, ara en directe, ara en paper imprés.