Tag Archives: àlbums il·lustrats

Andana i la dulcificació d’un monstre

Durant molts anys, l’imaginari popular ha concedit a les balenes el caràcter més temible del món submarí. Així, són diversos els relats històrics i literaris que han retratat les balenes bé com a terribles monstres que ataquen sense pietat els homes o bé com a éssers amb una simbologia castigadora. A la Bíblia, per exemple, una balena s’empassa el profeta Jonàs, que romandrà tres dies al seu estomac després de caure a la mar durant una tempesta; el mateix li ocorre al Pinotxo de Collodi, que amb el seu pare Gepetto acabarà dins del ventre d’una balena degut al seu mal comportament i no aconseguirà escapar-ne fins que no la fa estornudar; finalment, i amb un temperament més agressiu, Herman Melville va escriure la història de Moby Dickk, una balena blanca, enorme i terriblement ferotge que es converteix en una obsessió per al protagonista de la novel·la. Sortosament, aquestes descripcions de les balenes, potser una mica desafortunades, a poc a poc s’han substituït per d’altres que tendeixen a presentar-les com uns animals molt més benèvols i, fins i tot, afectuosos. Arran d’aquesta tendència, l’editorial valenciana Andana ha publicat en els darrers mesos dos àlbums il·lustrats que presenten també les balenes com a principal fil argumental, però ara ja amb unes qualitats més bondadoses com són La balena i Si vols veure una balena, tots dos, a més, amb intensos ressons emocionals.

IMG_20150530_184450li

Pel que fa a La balena, és un àlbum il·lustrat de Benji Davies que explica la història d’un xiquet solitari que es troba una balena encallada a la platja. Davies s’estrena com a escriptor i il·lustrador amb aquesta proposta, un conte tendre i deliciós sobre la soledat i l’amistat amb un final optimista, que ja ha rebut el reconeixement del públic i de la crítica i el premi Inaugural Oscar’s First Book de 2014. Es tracta d’un àlbum que, amb una gran delicadesa, revela la solitud que pateix l’infant quan el pare marxa a treballar i l’alegria de trobar en la balena la companyia i l’afecte que li manca durant tot el dia. Aquesta sensació de buit que retrata el text s’acompanya d’unes il·lustracions coloristes i jovials malgrat la certa tristesa que en determinats moments es desprén, i tot i el minimalisme dels trets, amb certes ressonàncies amb la manera de fer d’Oliver Jeffers, l’expressivitat dels rostres i dels gestos és realment commovedora.

Altrament, Si vols veure una balena, en realitat, no és la història de cap balena. Aquesta és l’excusa per a aquest conte d’esperes i recompenses; un àlbum narrat en segona persona, amb un xiquet i el seu gos com a protagonistes principals de la il·lustració i on el text avança plantejant tot el que no hem de fer si volem aconseguir alguna cosa, veure una balena, com és el cas, o cap altre desig, i deixant per al final el que sí. Julie Fogliano i Erin Stead són el tàndem literari i artístic que ha creat aquesta història feta a partir d’il·lustracions de colors suaus i elegants que dialoguen amb la senzillesa del text en una sintonia equilibrada i magnífica.

Tot i d’estils narratius i estilístics ben diferents, aquests àlbums comparteixen, a més de la seua qualitat literària i visual, la presència de dos infants com a personatges principals que condueixen amb fluïdesa ambdues històries a través de la innocència de les seues mirades. A més d’això, els dos són una bona mostra del gust per les històries sense artificis i allunyades del sentimentalisme exagerat però, sobretot, són un reflex de la capacitat de convertir d’una manera directa la monstruositat en dolçor, desmitificant el caràcter salvatge que tradicionalment s’atribueix a les balenes. ¿Encara queda algú atemorit per una balena? Això és perquè no ha descobert cap d’aquests llibres. Una llàstima.

30-311

Deixa un comentari

Filed under Àlbums Il·lustrats, Editorials

Salvaje: una faula moderna sobre la felicitat

Això era i no era, una xiqueta que va créixer al bosc amb els óssos, les aus, les raboses i la resta d’animals que l’habitaven. Era feliç. I li agradava molt la seua vida. Malgrat tot, un dia, de sobte, va caure atrapada en el parany d’uns caçadors que, en veure-la, sentiren que havien de retornar-la a una societat d’on, teòricament, provenia. Així que, pensat i fet, la traslladaren fins a la ciutat on decidiren deixar-la sota la tutela d’un psiquiatra carregat de títols que n’avalaven la professionalitat, juntament amb la seua dona, sempre enutjada i malhumorada. Aquest matrimoni el que pretenia era civilitzar-la, és a dir, ensenyar-la a parlar, a menjar i a jugar de la manera més correcta, segons el seu parer, és clar. Però tot ho van fer malament.

EH

Vaig descobrir Wild d’Emily Hughes un d’eixos dies de procrastinació en què et deixes portar de pàgina en pàgina per la xarxa, sense buscar res concret però prioritzant activitats més agradables que no les obligacions diàries. Poc temps després, la casualitat em va espentar fins la prestatgeria de novetats d’una llibreria de València on em vaig trobar davant de l’edició en castellà per part de Libros del Zorro Rojo d’aquesta obra que, sense adonar-me’n, havia quedat enregistrada a la meua memòria visual. Ara que ja la tinc a casa, i me la puc mirar amb atenció, llegir-la i gaudir-la, no em queda sinó confessar que ha passat a ocupar un dels primers llocs en la meua llista de favorits.

Tot i les referències a El llibre de la selva de Rudyard Kypling, Hugues construeix la història des d’una perspectiva més actualitzada, atrevida i descarada. La riquesa i la complexitat del tema tractat és explicat conjuntament i, com requereix un bon àlbum il·lustrat, mitjançant el text i les imatges. Amb tot, el predomini de la il·lustració és evident. A més, la brevetat i la simplicitat del text, que s’insereix en la doble pàgina il·lustrada, resulta fàcilment descodificable per a un lector principiant alhora que el lector adult, que posseeix els recursos suficients per anar més enllà de les paraules, pot extraure conclusions més treballoses que el novell. L’adult esbrinarà que l’home de la casa on va a parar la xiqueta és un psiquiatra famós pels títols mèdics i els titulars dels periòdics que intel·ligentment es disposen a la il·lustració però aquest terme no es fa servir mai en la narració, per posar un exemple d’aquestes altres possibilitats interpretatives.

wild2

Pel que a fa a les il·lustracions, aquestes són especialment encisadores. Aquesta cura per la imatge s’aprecia ja des de les guardes, excel·lentment il·lustrades a manera de tapís floral i amb un evident gust ornamental. L’ús del color és sublim i, mentre que a les guardes són els rojos els que dominen, la resta d’imatges exhibeixen una predilecció per les tonalitats verdoses que atorguen una unitat formal i estilística al conjunt a més de mostrar una consonància entre el color i el medi natural, on es desenvolupa amb més comoditat la protagonista. Són il·lustracions que demanen una pausa; reclamen ser mirades amb calma per anar desentaforant a poc a poc les textures, els petits detalls i la resta d’històries paral·leles al text tramades amb la imatge. Aquest és un àlbum de contrastos. Així, Hugues fa una recreació idíl·lica de la vida silvestre, amb una execució preciosista de la vegetació i evidenciant un afecte explícit per la vida animal que contrasta amb la fredor i el caos dels interiors de la segona part del conte, amb una intenció de despertar l’actitud crítica del lector, que tendeix a posicionar-se en un món o en altre.

Tot i les comoditats amb què semblava disposar a l’interior de la llar del matrimoni, la xiqueta només trobava consol i reconfort junt als animals domèstics, un gos i un gat que es convertiren en companys fidels en la seua particular rebel·lia a l’hora de ser allò que no era. Aquest és un àlbum il·lustrat entranyable i commovedor que amaga subtils lectures enriquidores i amb un final podríem dir-ne esperançador, que és més que feliç, ja que, com bé escriu Emily Hugues, «no es pot domesticar una cosa tan feliçment salvatge». I sembla que així va ser. O així hauria de ser almenys.

wild5

Deixa un comentari

Filed under Àlbums Il·lustrats, Il·lustradors

Carta als Reis d’Orient

El Nadal a ma casa arribava el dia en què ma mare portava el catàleg de joguets d’un conegut centre comercial. En realitat, en portava dos. Un per a mi i un altre per la meua germana, no siga cosa que encara ens barallàrem. M’encantava repassar-me’l de cap a fi. M’hi passava hores fullejant-lo, observant-ho tot amb atenció i assenyalant els imprescindibles que no podien faltar en la meua carta als Reis d’Orient. Ara que ja sóc gran, el que demane són llibres il·lustrats. En faig una llista ben llarga. I, escrivint la d’enguany, de sobte, m’ha envaït un sentiment de tristesa en imaginar la increïble possibilitat d’haver pogut gaudir durant la meua infantesa d’un catàleg de llibres equivalent a l’esmentat de joguets. I és que, tot i que la Nit de Reis entre tots els paquets que havia d’obrir sempre n’hi havia un de contes, mai no els vaig poder triar com sí que vaig poder fer amb les joguines. Ara bé, no em puc queixar. Els Reis ho encertaven sempre. Vaig tindre sort. Tanta que, fins i tot, encara en conserve alguns.

Malgrat la meua bona fortuna, la tendència imperant del fet que trien els pares els llibres il·lustrats per als seus fills o, més ben dit, la preferència de triar allò que creuen com el més adequat per a ells i no com el que realment els hi agradaria o podria connectar amb els seus gustos fa que l’elecció no sempre siga la més encertada. Precisament, que molts infants acaben per rebutjar la lectura es deu, en gran mesura, al fet que allò que se’ls ofereix ni els interessa ni els captiva. A rel d’aquest assumpte, el crític de literatura infantil Gustavo Puerta Leise, en l’article de Virginia Collera publicat a l’especial de literatura infantil i juvenil del Babelia del dissabte passat, adverteix de la importància d’alimentar la capacitat d’elecció dels infants així com la probabilitat de deixar que s’equivoquen.

Andre da Loba

Il·lustració d’André da Loba

La consideració errònia de la infantesa com una etapa vital amb menys criteri i menor sensibilitat condueix sovint a aquesta imposició literària alhora que fa caure en l’oblit una realitat del tot comprovable. Els infants, des de ben menuts, absorbeixen una gran quantitat de informació a partir de la qual construeixen la seua identitat. És en aquest procés d’autodescobriment on els textos i les il·lustracions dels llibres infantils esdevenen d’una importància essencial. Tot allò que impacta els infants en la seua primera època formativa queda enregistrat amb una gran força en la seua memòria i condiciona, per tant, les seues relacions, actuacions i pensaments una vegada esdevenen adults. Aleshores, ¿què hi ha millor per créixer que l’experimentació pròpia?

Recorde amb una tendresa especial Els contes de Pau i Laia de Pilarín Bayés, les històries de El Santi i la Nona de Mercè Company i Horacio Helena, els llibres de la col·lecció «Joanot» o El cuc farruc, títol que mantinc amb una fermesa intensa en el record tot i que no aconseguisc recordar-ne l’interior. Tots ells formen part d’una primerenca i inconscient educació literària i plàstica i són, sense dubte, els que m’han convertit, entre altres coses, en el que hui sóc. D’haver existit l’evocat catàleg de llibres, segurament, els haguera triat jo sense permetre que els Reis ho feren per mi. O potser la tria haguera esta ben diferent. Qui ho sap, això, ara! El que és ben cert és que tots ells els vaig llegir amb plaer. Que, al cap i a la fi, d’això es tracta. I, és des d’aquesta rememoració nostàlgica, que no puc més que compartir amb Gustavo Puerta l’advertència del dret necessari de decisió literària per als infants de la mateixa manera que l’exerceixen amb les joguines. Explorar els llibres sense imposicions significa, en definitiva, indagar, interpretar, analitzar, ampliar els espais de coneixement, posar en funcionament la creativitat però, sobretot, construir futurs adults amb criteri que gaudisquen com a criatures dels llibres il·lustrats.

1 comentari

Filed under Opinió