Beatrice Alemagna: la felicitat feta àlbum

«Un dia d’estiu va passar per allí, molt a prop dels peus de Sebastià». Així comença La gigantesca piccola cosa, un àlbum il·lustrat de Beatrice Alemagna, una de les meues il·lustradores preferides, que fa dos anys vaig localitzar un final d’agost en una llibreria de Trieste durant un viatge de restabliment anímic després d’una pèrdua que, casualment, aquest estiu de tristesa i d’absències, m’ha fet retrobar-me amb ell un altre cop. Quina coincidència. Tot a l’estiu. La pena, l’adéu, el redescobriment i la recuperació.

La gigantesca piccola cosa és un àlbum per a perdre-s’hi tantes vegades com es necessite. Tot i la desmesura del format, exageradament gran per a la meua opinió, la força del seu discurs visual, amb tot, captura tant com fascina i, així, desaparéixer entre les seues pàgines és deliciosament regenerador. Efectivament, aquesta és una història que es construeix amb les il·lustracions, unes imatges que revelen composicions singulars i lluminoses amb personatges que patinen, que dormen, que s’abracen, que esperen i que, sobretot, sorprenen per la riquesa cromàtica i per l’expressivitat formal. Aquest esclat creatiu, espenta el lector en una recerca sense pausa d’allò invisible que s’esmenta en el text i que, com si fóra una endevinalla, no es descobrirà fins el final.

IMG_20150906_202958

La proposta visual de Beatrice Alemagna parteix d’una combinació d’estils que va des del llapis fins al collage i això l’emparenta amb l’obra d’italians imprescindibles com ara Bruno Munari, no sols per la qualitat plàstica de treballs com aquest sinó també per l’originalitat dels textos, també escrits per ella. Tot i haver establert la seua residència actual a París, la il·lustradora va créixer a la ciutat de Bolonya, un indret de referència per a la literatura infantil, i alguna cosa hi deu haver-li influït, perquè ja són més d’una desena d’obres publicades per tot el món i una llarga llista de guardons internacionals. Això i un reconegut autodidactisme, que l’ha duta a aprendre mentre experimentava i elaborava l’argument i les il·lustracions dels seus llibres per a infants.

Amb tot, aquesta cosa menuda i alhora tan gegantesca que anuncia el títol d’aquest àlbum no és sinó la felicitat, una emoció que la il·lustradora italiana amaga subtilment entre les pàgines d’aquest llibre sense una narració unitària i sense la presència de cap personatge protagonista però carregat d’esperança. Alemagna, entén que aquest és un sentiment que es pot trobar tant a la muntanya com a l’autobús, al carrer o a casa però sempre com menys se l’espera i amb qui menys s’espera. Així, hi ha els que esperen la felicitat des de fa anys i no la troben mai, els que tenen por i els que persegueixen la il·lusió de ser capaços de mantenir-la tancada en una llauna o una caixa. De vegades, hi ha qui es desperta content a la nit, qui somriu sense una raó aparent i a qui se li escapa una llàgrima de nostàlgia. Com reflecteix la il·lustradora, la felicitat és un moment, allò que «va lliscar sota una mà, en les vacances d’estiu. Només un cruixit i, després, res més». Per això cal estar alerta. Perquè, certament, després sí que hi ha més.

beatrice-alemagna

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Àlbums Il·lustrats, Il·lustradors

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s