100 joyas de la literatura infantil ilustrada: un catàleg d’art

El ritual quan compre un àlbum il·lustrat sol ser sempre el mateix. El deixe a la tauleta de nit i, durant uns dies, potser setmanes, el fullege, el mire, el llig i el torne a fullejar, a mirar i a llegir fins que gairebé m’aprenc de memòria tant el text com les il·lustracions. És en eixe moment quan ja he de fer-li un lloc a la prestatgeria, juntament amb tota la resta. Amb tot, a la darrera Fira del Llibre de València vaig descobrir regirant per les casetes un llibre una mica diferent al que anava buscant i que, per suposat, i sense poder véncer la temptació, ni tan sols intentar-ho, vaig haver de comprar. No, en aquella ocasió, no era un àlbum com els que normalment m’autoregale. Era millor. Martin Salisbury, conegut professor i especialista britànic en la matèria, em sorprenia, novament, amb una selecció de cent llibres il·lustrats d’arreu del món publicats els últims cent anys. Més de dos mesos després, aquest recull continua a la tauleta de nit. No me l’acabe. Ni vull fer-ho encara.

9788498018240

Així, mitjançant l’ús d’un eix cronològic, Salisbury fa un extens recorregut per l’evolució dels àlbums il·lustrats que transita des de començaments del segle XX fins els nostres dies. És ben curiós comprovar com l’àlbum il·lustrat ja comptava amb exemples destacats el 1910, any en què Peter Newell va il·lustrar The sland book (El llibre inclinat) juntament amb d’altres mostres valuoses com ara els llibres infantils de El Lissittzky, que el 1922 revolucionava les arts gràfiques al apropar els més menuts al Suprematisme amb llibres com ara Pro dva Kvadrata (Història de dos quadrats) i Vladimir Lebedev, un altre artista de l’avantguarda russa amb una estreta relació amb les edicions dedicades a la infància i amb exquisitats com ara Morozhenoe (El gelat). Tot i que alguns dels llibres triats per Salisbury no són obres específicament infantils i, fins i tot algun d’ells, no s’ajusta a l’estricta definició moderna d’àlbum il·lustrat, basada en la unió inseparable entre el text i la imatge, l’autor amplia descaradament l’horitzó i se n’arrisca en la selecció.

Pro dva Kvadrata, El Lissittzky

Pro dva Kvadrata, El Lissittzky

Aquests tres llibres, però, són només una petitíssima mostra de la festa visual que esdevé aquest volum. El constructivisme rus, el futurisme italià, el neorromanticisme de postguerra i les tendències artístiques més actuals, per tant, s’entremesclen i es relacionen en forma de històries il·lustrades en un recull en què les distàncies i les fronteres entre la il·lustració infantil i la història de l’art, satisfactòriament, s’acurten. En efecte, la importància dels llibres infantils il·lustrats i, sobretot, de la il·lustració infantil com un valuós agent cultural que han de formar part del patrimoni artístic de totes les comunitats està sent considerablement reconeguda els últims temps, un fet que em tranquil·litza i m’agrada. Salisbury, sense dubte, és un dels noms que contribueix en aquesta tasca tan rellevant per a les arts visuals i, no debades, a la introducció fa un eloqüent elogi de museus com ara l’Eric Carle Museum of Picture Book Art dels Estats Units i la recent House of Illustration de Londres, entre d’altres, com a institucions imprescindibles que treballen per situar aquest art, tantes vegades oblidat per la historiografia artística i els museus, en el lloc que li pertoca.

Tot i això, es tracta, evidentment, d’una recopilació sotmesa a un criteri personal i subjectiu i on predominen els títols publicats al Regne Unit i procedents, com és lògic, de la biblioteca personal de l’autor (que quina enveja de biblioteca, per cert). Però, el que pot semblar un catàleg parcial, incomplet i personal s’obri, en canvi, com un ampli ventall de coneixement amb un voluntat ferma de difondre i apreciar aquests tipus de creacions artístiques tan singulars i amb una extraordinària capacitat de sorprendre visualment a tot aquell que s’atrevisca a fullejar-lo sense prejudicis. Bruno Munari, Leo Lionni, Emanuele Luzzati, Maurice Sendak, Kvêta Pacoskâ, Wolf Erlbruch, Beatrice Alemagna i tants altres són els noms que formen part d’aquest deliciós catàleg d’art. En falten molts, d’acord. Però aquest és sols un començament o, ¿no seria bonic un inventari igual que el de Salisbury però de llibres infantils i il·lustradors valencians? ¡Quant que ens queda per fer!

Praia Mar, Bernardo Carvalho

Praia Mar, Bernardo Carvalho

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Opinió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s