Maitha Al Khayat: la revitalització de la literatura per a infants en àrab

Dilluns passat, mentre intentava alliberar-me de la son que encara em quedava després d’una migdiada tan ràpida com necessària, el mòbil va començar a sonar: «Clara, dijous has de vindre a la facultat de Magisteri per a conéixer Maitha Al Khayat, una escriptora de literatura infantil que viatjarà des dels Emirats Àrabs fins a València». La veu de Carme Manuel, professora, amiga i companya de dèries literàries em despertava de la meua letargia alhora que em contagiava des de l’altra banda del telèfon la seua fascinació per aquesta dona tan desconeguda per a mi fins aquell moment. Impetuosa com és, a Carme no se li pot dir que no. I sort que no ho vaig fer.

Maitha Al Khayat és mare abans que escriptora i és per aquest fet perquè escriu. Així doncs, i davant l’oferta inexistent al seu país, els seus llibres nasqueren de la necessitat imperiosa d’oferir als seus fills llibres de qualitat i escrits en àrab; tot i que la manca d’una tradició literària i d’editorials especialitzades fan que els haja de publicar primer en anglés (si fem la vista enrere comprovarem que els Emirats Àrabs és un país molt jove i, per tant, les infraestructures editorials són bastant limitades encara). Precisament, la divisió fortament establerta entre les dues llengües que es parlen al país, l’àrab per a l’escola i l’anglés per a les hores d’esbarjo, provoca el rebuig dels infants per aquesta primera i, sumat a l’escassesa de materials en aquesta llengua, dificulta encara més si cap l’apreciació i l’estima per l’àrab en els infants. No debades, una de les seues filles li ha demanat recentment marxar a viure a Londres per no haver de fer més els deures en els seus avorrits llibres de text escrits en àrab.

549044_585569184796302_1291317100_n

No només va ser la llengua el factor determinant. L’interés per preservar i reflectir l’ambient, les situacions i els temes de la realitat cultural en què els infants dels Emirats viuen i que disten tant de la nostra quotidianitat era també una de les seues inquietuds, ja que aquesta circumstància difícilment podia ser suplida per les traduccions. Un bon exemple d’aquesta tendència són algunes de les seues històries com ara The runaway Louse on l’obsessió pels polls a la seua cultura la va espentar a concedir el protagonisme a un d’aquests insectes tan repulsius; I love my Dad’s long Beard on la llarga barba del pare, tret habitual dels homes orientals, es converteix en l’excusa idònia per explicar les diferents barbes i professions que es poden trobar al seu país i que, a més, és il·lustrada per ella mateixa; i When a camel craves Loqaimat, una història carregada d’humor que presenta els costums i els menjars tradicionals a partir de la història d’una xiqueta beduïna i un camell una mica capritxós.

Parlar de Maitha Al Khayat és parlar també de My own special way, una obra que es construeix des de l’orgull, el respecte i la tolerància tan cap a les senyes d’identitat pròpies així com envers les dels altres, i que posa de relleu la necessitat d’acurtar les distàncies entre les diverses cultures des dels primers moments d’exposició a la lectura dels infants gràcies a la literatura infantil. Aquesta és la història d’una xiqueta que tracta d’imitar les seues germanes a l’hora de posar-se el vel, un element que tant ens costa entendre des de la nostra òptica occidental però que esdevé ací un ritual d’aprenentatge, una celebració de la maduresa personal en lloc d’una pràctica religiosa, ja que l’èmfasi no està en la condició de ser musulmà i de portar vel sinó en créixer i assolir una personalitat pròpia. Els diversos guardons que ha rebut aquesta obra, tant dins com fóra de les fronteres dels Emirats, avalen aquest treball com una eina indispensable per a explorar les diversitats culturals existents a l’altra banda dels nostres confins culturals.

216664_580773985275822_785999740_n

Lectora incansable des de ben menuda i admiradora del gran Roald Dahl, el seu bagatge literari li proporciona els mecanismes per a enfrontar-se a la pàgina en blanc. Comptat i debatut, a hores d’ara, Maitha és ambaixadora cultural d’UAEBBYP i una de les autores més destacades dins del camp del llibre infantil i juvenil del seu país que, a més dels molts títols que ha publicat, també participa activament en la promoció de la cultura i de la lectura per a xiquets en les escoles del seu país.

Així les coses, tot i la distància i les òbvies diferències culturals, la literatura infantil dels Emirats i la literatura infantil valenciana s’assemblen més del que em podria haver imaginat mai. Totes dues conviuen amb dues llengües i el paper de Maitha al segle XXI vindria a ser el de tots aquells escriptors i il·lustradors valencians que als anys vuitanta del segle passat revitalitzaren a València les edicions dedicades a la infància en català. El món és ple de sorpreses boniques.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Opinió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s